"Les cròniques del déu coix", de Joan-Lluís Lluís.

13/05/2014
  • Les cròniques del déu coix, de Joan-Lluís Lluís

  • Per Maria Notó

  • Editorial: Edicions Proa

    Il·lustracions de Perico Pastor

    216 pàgines


    Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és autor, entre d'altres novel·les, de El dia de l'ós, (premi Crexells 2004) o Aiguafang (premi de la Crítica Serra d'Or 2008), d'assajos i, també, de Xocolata desfeta, un llibre on reprenia el joc que molts anys abans Raymond Queneau havia utilitzat a Exercicis d'estil. Parapetant-se en aquest últim, Joan-Lluís explica repetides vegades una mateixa història, amb una trama força senzilla, gràcies a la variació formal a l'hora de presentar-la.

    En el cas que ens ocupa aquí, però, es tracta de nou d'una novel·la. Les cròniques del déu coix explica les peripècies del déu Hefest (o Vulcà, segons la terminologia que es prefereixi), déu del foc i de les fargues, una vegada que els humans han oblidat els déus de l'Olimp i s'han encomanat al Déu únic. Els humans deixen de fer sacrificis dedicats als déus antics, i aquests moren de gana, ja que el seu aliment era el fum de les bèsties que mataven per a ells. En altres paraules, les divinitats desapareixen una vegada ningú es recorda d'elles, els immortals deixen de ser-ho per oblit, i Hefest s'humanitza pel fet de saber-se finit.

    La novel·la és un viatge, el viatge del déu que ha sobreviscut, a través del mediterrani i a través dels segles. Hefest, en veure's sol, haurà de conviure amb els homes, a qui no entén però dels qui alhora és depenent la seva existència. És un viatge per la cartografia humana, pels seus racons més íntims, observada pels ulls d'un ésser que no ha format part del món terrenal. Es tracta d'una reflexió profunda sobre l'existència i la dificultat de viure, però també dels petits plaers, l'amistat, i la força que ens empeny a seguir vivint malgrat les adversitats.

    Un relat profund acompanyat d'una magnífica narrativa, rica i complexa, que no pretén ser una explicació mitològica acurada, sinó l'experiència sorprenent de qui es descobreix més a prop dels humans del que es creia. Les il·lustracions de Perico Pastor acompanyen la novel·la, capítol rere capítol, i fan visual allò que la novel·la tracta amb delicadesa també amb el negre sobre blanc.

Vols ser el primer en deixar la teva opinió?

Cercar entrades

Etiquetes

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto