"La nostra vida vertical " de Yannick Garcia. Per Maria Notó

18/04/2014
  • La nostra vida vertical de Yannick Garcia

  • Per Maria Notó

  • Editorial: L'altra Editorial

    144 pàgines

    Rústega amb solapes

    ISBN: 987-84-942160-2-2

    Yannick Garcia (Amposta, 1979) és l'escriptor De dalt i de baix (2003, edicions 62) amb el qual va rebre el Premi de Poesia Gabriel Ferrater. A més a més d'haver estat publicat en reculls antològics i revistes, és autor de Barbamecs (2011, Cossetània), pel qual va obtenir el Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar, i traductor de diversos assajos i novel·les.

    Amb la seva darrera obra, La nostra vida vertical, també guardonada (en aquest cas amb el Premi Documenta), Garcia ens proposa una sèrie de viatges per a lectors poc conformistes. Es tracta d'un llibre de deu contes, situats en llocs tan diferents com Groenlàndia, Brasil o Japó, per posar uns quants exemples. I, de la mateixa manera que recorrem la geografia, també viatgem a través del temps. Això permet que ens trobem amb històries de tarannà molt divers i endinsar-nos en tota mena de sentiments i sensacions, propis dels personatges que les poblen. Cada conte aporta doncs una imatge complexa d'algun aspecte que ens caracteritza com a humans, un retrat que juntament amb els altres aconsegueix la conformació d'un llibre de contes molt ben acabat perquè, tot i no ser històries amb una relació aparent, és una al costat de l'altra que ens donen visions de les possibilitats de relació de l'individu amb el seu món.

    Tot i que no totes les narracions són igualment reeixides, el tractament dels personatges i les seves peripècies mai cauen en el tòpic ni en la superficialitat. Destaca, entre d'altres, "Ara tancaria els ulls als peus d'aquells arbrets", una història que malgrat ser tendra i dolça arriba a ser profundament dolorosa i trista, el relat sobre un home gran que després d'haver viscut grans penúries intenta rescatar la bellesa en allò que l'envolta, des de les petites discussions quotidianes fins a la intel·ligència del seu nét.

    Cada relat ressalta per la seva originalitat, on l'humor i el surrealisme són concorreguts amb certa freqüència. Però el llenguatge també es defineix per la novetat, que apareix de formes tan variables com ara en dialectalismes, neologismes, o fins i tot repeticions forçades com en el cas de "Interludi: Ullpartit té un dilema", un conte teixit només amb preguntes.

    La nostra vida vertical és un recorregut per la vida, per diferents exemples del que anem fent abans d'estirar-nos de forma horitzontal a l'ombra d'un baladre, abans de "tancar els ulls als peus d'aquells arbrets".

1 comentari

Cercar entrades

Etiquetes

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto