Algun cop el contingut de la imatge no és concret, és a dir, l’abstracció domina sobre la forma; això no obstant, em mou a escriure: en resulta una prosa menys definida, en la qual la paraula té sentit com a símbol del que veig. Això em permet un joc molt més obert entre el llenguatge visual i el narratiu.

Trobareu aquí, doncs, el resultat de la meva escriptura sobre aquelles fotografies que he cercat en llibres i en exposicions i que m’han permès d’expressar el meu inconscient, sovint críptic i confús, respecte d’aquest món tan apassionant que és veure altres realitats a través de la càmera.