Trilogíes indigestes (I)
José Moreno Arenas
És un teatre que es basa en petites situacions que, distorsionades per l'exageració rocambolesca i per l'humor més directe i sovint corrossiu, ens enfronten davant de fets que, moltes vegades, ens resulten tan negatius que per força ens obliguen a donar-los-hi la volta per a arribar a trobar-los-hi un sentit que vagi més enllà del pur divertimento. Perquè, estem davant d 'una col·lecció de divertimentos de gran agilitat, perquè totes i cada una de les peces breus que formen aquest recull són capaces de provocar un riure clar i contagiós, una rialla estrident que, primer ens pot avergonyir si pensem en allò que ens ha fet riure, però desprès hi podem veure una inversió de valors que dona la volta a la situació per a convertir-la en crítica d'allò mateix que ens mostra.Són, com he dit, situacions directes, simples, unívoques, personatges arquetípics sovint portats a extrems, però la complicació sorgeix davant una freqüent inversió de valors on la lectura plana ens porta a la inversió del significat i del significant. És un teatre directe i sintètic que no defuig fins i tot el ridícul quan es tracta de "cautivar" al públic. Són situacions que s'apropen al absurd, són sovint alegories, cassos portats als límits, tot ple de sarcasme i de ironia; els personatges són estereotips que més que ser, presenten. El llenguatge és clar i col·loquial, ple de sonoritat i també de vulgarismes.
