Entre la memòria íntima i la poètica dels objectes, L’imant i les coses és el primer llibre de l’artista Mateu Coll. Amb una escriptura fragmentària i evocadora, però lluny de qualsevol nostàlgia, Coll construeix una obra on les coses —les trobades, les perdudes, les salvades— esdevenen dipositàries de vida i alhora testimonis del pas del temps. Cada objecte conté una història, una absència, un record, i el text s’erigeix al seu costat com un inventari afectiu que reivindica la bellesa i la fragilitat d’allò que resta.
Amb fotografies de Jean Marie del Moral i un epíleg de Sebastià Perelló, a L’imant i les coses les imatges dialoguen amb la paraula escrita i n’intensifiquen la dimensió reflexiva i sensorial. Un llibre que s’inscriu en la tradició de la literatura de l’objecte i de la mirada —de Walter Benjamin a Mario Praz, de Virginia Woolf a Susan Sontag— i que aporta una visió pròpia i contemporània sobre el poder magnètic de la matèria i el desig inefable de retenir allò que s’esvaeix.