Aquesta és l’obra pòstuma de Clarice Lispector i la seva recerca definitiva: un diàleg entre l’autor i el seu personatge, Ângela Pralini. El jo de l’un i de l’altre es prenen la mida de l’esquena, llancen crits al cel fins que les seves veus es confonen. Fins que Ângela s’allibera de les paraules del seu creador. ¿Què passa quan el personatge supera l’autor? Si hi ha algú capaç de revelar el misteri, aquest geni es diu Lispector.
Un alè de vida és d’aquells llibres que subratllaries sencer, a cada racó hi ha una imatge on passar-te la vida. No cal burxar en el sentit amagat del diàleg entre Ângela i l’autor. Les frases de Lispector són lapidàries com tatuatges: «Tinc por d’estar viva, perquè qui té vida ve un dia que es mor.» / «Una paraula és la mentida d’una altra.»
Lispector enlluerna com només ho fan les grans ments d’una generació. Potser no l’hem entès del tot, encara. ¿I si no estem preparats perquè sigui una dona qui reveli el misteri?
