L'escriptor i director de cinema francès fa aquí una mena d'autobiografia «molt llegívola», segons Xumet. Cocteau fuig de les memòries clàssiques -endreçades cronològicament o, si més no, centrades en determinades «etapes»- i fa uns capítols temàtics i breus on parla des de personatges concrets que ha conegut ('De Guillaume Apollinaire') fins a les seves dèries ('Del teatre', 'De la meravella en el cinema'). Una obra «molt profunda tot i que no sigui densa», assegura el director literari.
Antoni Clapés n'ha fet la traducció del francès.
