Aquesta deliciosa novel·la hipnotitza el lector no només amb les seves imatges d’aire surrealista, sinó també pel sentit de l’humor i la subtil malenconia que emana de les seves pàgines, que harmonitzen amb la cançó que ha inspirat el títol. Un text que arrenca amb un to d’enganyosa frivolitat i que, a mesura que avança el relat, quasi imperceptiblement, va calant en les zones més sensibles de l’esperit fins a culminar amb una emoció intensa i profunda.
Davant la mirada absorta del seu fill, una parella embriagada d’amor balla al so de Mr. Bojangles, de Nina Simone. L’escena, màgica, vertiginosa, només és un record més dels molts que broten de la memòria del protagonista de la història, que rememora una infància marcada per l’excentricitat d’uns pares amb un estil de vida aliè a qualsevol convenció social. El pare, la vitalitat feta persona, no concep una vida assossegada i monòtona fins al punt de «rebatejar» la seva dona amb un nom diferent cada dia, i la mare, capaç d’interpretar tot tipus de papers amb la convicció de l’il·lusionista més avesat, fa que la rutina familiar sigui una festa perpètua, un espai on només caben el plaer, la fantasia i l’amistat. Tanmateix, a poc a poc, comença a entreveure’s que aquest univers ple de poesia, de quimeres, de moments meravellosos, s’assenta sobre un precari sentit de la realitat, i que, quan les cançons i els somnis arribin a la fi, el despertar pot ser molt dolorós.
