En l'escena inicial de La delicadesa un desconegut agafa el seu coratge amb totes dues mans (i en aquest
moment fins i tot li agradaria tenir-ne quatre) i aborda la Nathalie enmig del carrer. Al cap de trenta segons
aconsegueix fer-la somriure. Ell es diu François i es casarà amb ella. Un començament absolutament clàssic, diríeu,
d'aquells que sovint marquen l'inici de les coses que després no ho són tant. La història de la Nathalie, tanmateix, no
és la història d'una felicitat. Si bé, ben mirat, tampoc no és una història trista. Al contrari. Hi passa alguna cosa
terrible, sí, i moltes d'alegres i sorprenents. Perquè hi ha homes que són un pou de sorpreses (d'aquests, n'hi ha que
fins i tot són suecs). I s'esdevenen coses subtils i delicades, també. La delicadesa és molt important per a la
Nathalie.
