El 1978 l'Institut National de l'Audiovisuel francès va confiar a Georges Perec i a Robert Bober, a
partir d'una idea d'aquest, la realització d'un film sobre Ellis Island. Tots dos van anar a Nova York, primer
a fer les localitzacions, i després hi van tornar, el 1979, a rodar el que havia d'esdevenir 'Récits d'Ellis
Island, Histoires d'errance et d'espoir' ['Narracions d'Ellis Island. Històries d'errància i d'esperança'] una
pel·lícula en dues parts ('L'Ile des larmes' ['L'illa de les llàgrimes'] i 'Mémoires' ['Memòries']).
El llibre reprodueix el que Perec va escriure per al documental, un text breu i intens, amb el tema de fons de
l'exili i la dispersió, que expressa la seva concepció de la literatura com un acte de memòria.
