Un riu sec travessa un paisatge grandiós i desolat. Un camí es perd a l'horitzó. Som al nord de l'Afganistan, durant la guerra amb la Unió Soviètica. Un home vell anomenat Dastguir es dirigeix amb Yassin, el seu nét, a una mina de carbó per comunicar al seu fill que els soviètics han arrasat el seu poble, que tots han mort a causa del bombardeig, que Yassin s'ha quedat sord...
Terra i cendra és tot el que queda d'Afganistan, un país que va captivar escriptors i viatjants. El silenci i la lentitud desborden amb gravetat aquestes pàgines.
«Terra i cendra és un llibre com pocs: sec i realista, tràgic, desolador, irremeiable. Un crit sense veu més enllà de la desesperació, una punyalada per foradar, quina indiferència?, quin oblit?» ((Le Monde)
