Ramona, Adéu ens parla de tres generacions de dones dins la societat catalana: l’àvia Mundeta, la seva filla i la seva néta. A través d’aquestes protagonistes, l’autora evoca tres èpoques diferents de la història de Barcelona (la del tombant de segle, la de la República i la Guerra Civil i la dels darrers anys de la dècada dels seixanta) per endinsar-se en la història privada d’unes dones que han viscut i lluitat per trobar la seva pròpia identitat i el seu lloc en la societat.Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) es llicencià en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona l’any 1966. Col.laborà en diverses publicacions setmanals i diàries; dins la seva obra periodística, cal destacar: Els catalans als camps nazis (1977) i L’agulla daurada (1985). És autora dels llibres de contes Molta roba i poc sabó (1970) i El cant de la joventut (1989); de les novel.les Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1985) i La veu melodiosa (1987), i de dos llibres que recullen les reflexions personals i socials de l’autora, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (1991) i Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert (1990-1991).
