Espera’t. Sí, tu, espera’t. Qui ets? Pots llegir aquesta història? Ets de cor noble i generós? A les teves mans no hi tens un llibre, sinó EL LLIBRE. Als teus ulls no hi nien lletres, sinó estrelles i llums màgiques. En el teu esperit, només hi pot haver pau i amor. És l’única manera d’endinsar-te en aquesta història. Només els qui mereixen aquest privilegi hi tenen dret. Si tu ets així, endavant. Altrament, no continuïs. Et deus preguntar qui sóc jo per parlar-te així. I és just que t’ho digui. El meu nom és Merlí. Diuen que sóc mag. Però la meva veritable màgia és conèixer l’ànima humana. Una cosa gens senzilla. Jo puc navegar per totes les ànimes de tots els qui he conegut, conec… o coneixeré. Com tu, si llegeixes això. Va passar en un temps del qual amb prou feines existeixen dades. S’han perdut amb els anys, devorades per la bogeria humana, la rapidesa i el vertigen que ens condueixen sempre cap al futur del qual és impossible escapar. Et parlo d’una època passada, tan remota com t’imaginis, però també tan propera com desitgis, perquè les grans llegendes, al capdavall, no tenen edat. Va ser un temps de lluites i conquestes, quan el món es forjava amb tenacitat i coratge. Va ser un temps d’elfs i dracs, però de debò, abans que s’extingissin. Va ser un temps de princeses autèntiques i cavallers tocats per l’halo de la gallardia. Si has arribat fins aquí, sé que ja no deixaràs de llegir, ni et faràs enrere, no tremolaràs per la por. Endevino en tu un cor generós. Et sento el pols accelerat. Percebo el vertigen que ja et domina. Això és bo. Aquesta és la clau. No es pot llegir EL LLIBRE sense formar-ne part. Aguanta, doncs, la respiració. Ets a punt d’endinsar-te en un món únic del qual ja no podràs escapar.
