“Hola a tots. Em dic Benjamin Lebert, tinc setze anys i sóc esguerrat”, diu a tall de presentació. Però aquesta discapacitat no el fa sentir-se marginat ni fora de lloc; de fet, se sent tan inadaptat com qualsevol altre jove de la seva edat. És un desastre en els estudis -ha passat ja per quatre instituts i encara arrossega el primer de secundària.Ara els pares han decidit matricular-lo a un internat esperant aconseguir el miracle de l’aprovat, però en Benjamin i la seva nova colla tenen altres plans més divertits i esbojarrats: s’estimen més escapar-se de nit, beure fins a vomitar, provar el sexe i revoltar-se. Ell, com en Holden d’El vigilant en el camp de sègol, té por de fer-se gran i no vol, per a res del món, deixar de ser jove.BENJAMIN LEBERT (Friburg 1982) ha estat considerat com un fenomen, el Mozart de la literatura. Amb només setze anys publica Crazy, que és rebuda per la crítica i els mitjans amb un entusiasme excepcional: se’l compara amb Hemingway, Grass, Böll i Salinger, i esdevé un best seller indiscutible en molt pocs mesos. Traduïda a més de vint llengües i portada a les pantelles cinematogràfiques, Crazy és un exemple clar de l’impressionant talent narratiu d’un autor que els joves han fet seu.
