Amb aquest llibre volia dirigir-me a un públic no necessàriament format, ni tan sols informat, d’allò que és o fa la filosofia. Pensava especialment en un públic jove a qui el mot “filosofia” no despertés massa passions –un públic al qual filosofia els sonés més aviat a “embolicar la troca” o a “buscar tres peus al gat”. I allò que volia transmetre era precisament la sensació que la filosofia és una cosa present i implicada en la seva vida quotidiana; que no és en definitiva sinó un tarannà peculiar, una manera crítica i radical alhora de mirar el que veuen, d’atendre el que passa, d’entendre el que ja saben.
