La primera i única edició de La febre d’or adaptada per a estudiants de secundària
La febre d’or és la novel·la més ambiciosa de Narcís Oller, un magnífic retrat de la societat catalana de 1880.
La febre d’or és l’obra més ambiciosa de Narcís Oller. Hi retrata la societat catalana dels anys 1880-1882, just en el moment en què moltes persones van aconseguir un enriquiment fàcil gràcies a l’especulació borsària. Gil Foix, el protagonista de la novel·la, és un d’ells: deixa de fer de fuster, juga a borsa amb gran habilitat i s’enriqueix fins a convertir-se en un membre conspicu de l’alta burgesia barcelonina. Però, com en el cas de L’escanyapobres, Oller desplega una intenció moralitzadora evident: Gil Foix és víctima de la seva obsessió pel diner, s’arruïna, torna al seu ofici de fuster i acaba mig boig.
Es tracta d’una novel·la extensa i complexa, en què Narcís Oller manifesta un gran domini de les tècniques i els plantejaments literaris naturalistes i realistes. Barcelona és l’espai central de l’obra, però també Vilaniu i París, i els personatges estan perfectament dibuixats, fruit d’una llarga observació i documentació prèvia de les maneres de parlar i dels ambients barcelonins.
L’edició de La febre d’or dins la col·lecció «Angle Lector» es planteja per primera vegada com una versió reduïda, que estalvia escenes secundàries i fragments poc rellevants, per aconseguir una obra més breu i compacta, pensada per a estudiants de secundària.
Narcís Oller
(Valls, 1846 - Barcelona, 1930) És considerat l’iniciador de la novel·la catalana moderna. De la seva carrera literària cal destacar-ne les obres La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d’or (1890-1892), La bogeria (1899) [publicada també a la col·lecció Angle Lector, 4], Pilar Prim (1906) [publicada a la col·lecció Narratives, 31] i Memòries literàries (1930).
