El pet, que els grecs anomenen ps?d?, els llatins crepitus ventris, l'antic saxó purten o furten, l'alt alemany fartzen, i l'anglès fart, és un compost de vents que surten ara amb soroll, ara sordament i sense fer-ne.Pets de dona casadaPodríem transcriure una llarga memòria sobre aquests pets, però ens acontentarem amb la conclusió de l'autor i direm, segons ell, "que només tenen gust per als amants" i que "els marits normalment no en fan gaire cas".Pets de cornutN'hi ha de dos tipus. Uns són suaus, afables, tous. Són els pets dels banyuts voluntaris; no són malèfics. Els altres són bruscos, forassenyats i furiosos; val més guardar-se'n. S'assemblen als cargols, que el primer que treuen de la conquilla sempre són les banyes.
