L'Estatut d'Autonomia de 1932 va atorgar a la Generalitat de Catalunya
l'organització de la justícia, que culmina amb la creació del Tribunal de Cassació de
Catalunya. Aquest llibre és una narració historicopolítica que explica l'intent de la
Generalitat i de la classe política catalana d'aconseguir una nova administració de
justícia, independent i permeable als valors democràtics. Aquest projecte de
modernitzar i catalanitzar la justícia va topar amb molts obstacles, tant des de
l'interior mateix de la judicatura com des de les forces polítiques espanyolistes que
s'oposaven enèrgicament a la descentralització del poder judicial. Els Fets d'Octubre
de 1934 van significar el col·lapse d'aquest projecte, el qual no es reprendrà fins a la
victòria del Front d'Esquerres el 1936. L'inici de la Guerra Civil significa la irrupció
de la justícia revolucionària, de l'arbitrarietat i la barbàrie, que va tenir un dels seus
episodis més destacats en la creació de l'anomenada Oficina Jurídica. El llibre descriu
els comportaments corruptes d'un personal tèrbol que suposadament servia els ideals
revolucionaris, i que es va apropiar de diners i joies, el rastre dels quals sovint es perd
a França. El protagonisme de la francmaçoneria en l'administració de justícia durant
la guerra és un altre aspecte destacat d'aquesta recerca. La derrota de la República a la
guerra portà a l'exili i a l'acció de la repressió franquista, però no va poder esborrar
del tot l'obra del Tribunal de Cassació.
