• 20/05/2019 19:00 h Llibreria Jaimes c/ València 318 - 08009 Barcelona

    Presentació dels llbres "Aurèlia" i "Les quimeres" de Gérard de Nerval d'editorial Pànic

    A càrrec de Joaquim Sala-Sanahuja, poeta i traductor i de l'editor David Lloberol

    La lectura d’Aurèlia suposa una experiència literària límit, tal com ho va ser per al seu autor el fet de viure els episodis que s’hi relaten, desplaçats vers magnituds oníriques i visionàries que van més enllà de l’estricta realitat. A mig camí entre la novel·la curta i el poema en prosa, és una de les composicions més importants de Nerval, i al costat de Les flors del mal, Una temporada a l’infern i els Cants de Mal-doror, la pedra fundacional de la literatura moderna. Segons Albert Béguin, un dels millors estudiosos del Romanticisme, «Aurèlia no es pot comparar amb cap altre llibre; no hi ha cap obra que estigui tan estretament vinculada a l’existència del seu autor». I en paraules de Jean Giraudoux, «Aurèlia és una lliçó suprema de poesia. El poeta és aquell que llegeix la seva vida, com si llegís una escriptura a l’inrevés, en un mirall, i li sap donar, amb aquesta reflexió que constitueix el talent, i la veritat literària, un ordre que aquella no sempre té». Obra sense precedents, ha inspirat, entre d’altres, tant Baudelaire com els simbolistes i els surrealistes.
    Obra hermètica i esotèrica, composta, segons el mateix Nerval, en un estat de so-mieig «supernaturalista», Les Quimeres —dotze sonets originàriament inclosos dins Les Filles du feu— s’afermen, juntament amb el seu relat Aurèlia, com l’arrel de la secreta tradició poètica que assolirà la màxima expressió en poetes com Baudelaire, Rimbaud i Mallarmé, i que posteriorment influirà també en Proust, els surrealistes, Artaud i Pierre-Jean Jouve, els quals celebraran en l’autor la grandesa d’un semblant i d’un precursor. Filla de l’esperit romàntic i de les formes emergents del somni, la poesia moderna troba en les revelacions nervalianes una de les seves primeres resplendors.La present edició, bilingüe, conté, a més de Les Quimeres pròpiament dites, tot un conjunt de sonets que hi estan directament emparentats, i que se solen conèi-xer amb el nom d’Altres Quimeres, així com la que fou una de les darreres com-posicions del poeta, «Epitafi», dolgut presagi del que esdevindria el seu imminent i tràgic traspàs. Incloem, també, una taula cronològica amb dades biogràfiques de l’autor, i un ampli aplec de notes que volen contribuir a esclarir —comptant que això sigui possible— l’enigmàtic sentit que amaguen aquests misteriosos versos que ara teniu a les mans.
    Entrada lliure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto