Escarabeu: Cant d'admiració a la fragilitat humana i a la nostra capacitat d'estimar i morir. En les diferents cultures trobem molts símbols de la consciència que tenim els humans de ser equilibri entre la vida i la mort; però potser l'escarabat egipci (l'escarabeu) és el que més materialment sintetitza el cicle de tots els éssers entre naixement i mort, excrement i vida, fosca i llum. 

Celístia, com l'any litúrgic, va del Nadal a l'Advent i, com en aquest cicle, la vida i la mort hi són entreteixits. El desig de llum, d'intel·ligència i de bondat del cristianisme hi és present; però des d'una postura laica, d'admiració als vegetals, animals i persones en la seva contribució a la disminució del sofriment. La prosa poètica de Francesc Prat és una reflexió sobre el nostre present i la condició humana individual i particular.