La moda dels cactus arrenca a Alemanya als anys vint, té el seu zenit als trenta i fa de Barcelona una capital europea d’aquesta tendència. Els artistes d’avantguarda s’inspiren en la seva forma aerodinàmica i antiromàntica, que recorda un ídol africà, mentre el públic en col·lecciona i la premsa en va plena. L’obra pren el cactus com a eix per explorar l’imaginari cultural del segle XX i XXI. El recorregut comença amb el noucentisme i la reinvenció d’un Mediterrani que adopta l’atzavara, transita per les formes pures de l’avantguarda i s’endinsa en la cultura de masses i la sofisticació de la postguerra, fins a la seva popularització actual. De fons, es planteja la resistència de molts escriptors a la globalització, el freudisme i el primitivisme.