TERE IRASTORTZA (Zaldibia, Gipuzkoa,, 1961) és poeta i assagista.
Va ser presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Basca (EIE), i treballa en l'ensenyament com a directora de Beasaingo Ikastola i com a professora associada del Departament de Filologia Clàssica de la UNED.
Des de fa més de vint anys és creadora, directora professora del postgrau Escola d'Escriptors o Idazle Eskola d'UNED-Bergara, que ha impulsat una generació de nous escriptors en eusquera.
Va donar a conèixer els seus primers poemes amb el llibre Gabeziak, amb el qual va rebre el Premi de la Crítica de poesia en eusquera en 1981. Un premi que també va rebre al 2003 per Glosak, esana zetorrenaz. Fins ara ha publicat tretze llibres de poesia i tres d'assaig.
En traducció al castellà, l'editorial Olifante n'ha publicat dos llibres: Llenabais el Mundo (Mundua betetzen zenuten) i Son nueve, los pájaros (2023), obra finalista al premio Euskadi en poesia y finalista al Premio Nacional de ensayo.
L'editorial Contrabando ha publicat a Glosak. Glossar el món. (2024), en traducció del poeta Manel Rodríguez-Castelló —edició i pròleg de Lola Andrés—, amb el qual va obtenir el guardó com la millor traducció des de l'eusquera (2025) per Laboral Kutxa/etxepare Itzulpen Saria.
Ha traduït a l'eusquera Rilke, René Char, Edmond Jabès, Marià Manent, Marina Tsvetàieva, i diversos autors catalans, gallecs i castellans a la revista pirenaica plurilingüe touroum bouroum.
