L’últim transhumant parla d’un fil que uneix dos pobles separats per centenars de quilòmetres però units pel pas dels ramats, de les esperances perdudes al llarg de la vida, però també del món de la droga entre la joventut dels anys vuitanta en molts pobles petits, dels amors impossibles i dels odis ancestrals arrelats a les famílies.

Per a en Josep, el viatge del Penedès a les pastures pirinenques de les Bulloses amb el ramat del Cinto de cal Llaner va ser l’última oportunitat per no convertir-se en un espectre d’ell mateix. Rememora aquell camí molts anys després, quan torna al poble natal del seu pare, Llívia, a la Cerdanya, amb motiu d’una herència inesperada que ha rebut a la mort de la mare. És així com retorna a un passat llunyà que obre velles ferides que potser mai no s’havien tancat del tot.

III Premi de Narrativa Ciutat de Reus «Diré el que em fuig»