Quan la Karmele surt de la presó de Yeserías, després d’haver estat sis anys tancada per uns de-
lictes que no ha comès, demana a la seva àvia, l’amama Benantzi, que li relati la història dels seus
orígens. Una història que ens transporta a la diàspora americana dels bascos del segle XX, amb un
curiós doble vessant de perfils antagònics: els pastors d’ovelles que anaven a menar ramats a les pas-
tures d’Idaho i els pilotaris que esdevenien figures als frontons de Florida. La vida solitària i dura d’uns,
enfront de la vida pública i dissipada dels altres. L’oblit o la fama. Al poble, a tots se’ls coneix com «els
americans», i d’aquí el títol, Amerikarrak, que hem volgut mantenir en basc. Alguns tornaran a Euskadi,
d’altres no ho faran mai.
La narradora dels fets, l’amama Benantzi, és una autèntica matriarca basca, forta i lluitadora, arre-
lada a la terra dels seus ancestres, a redós del mont Kalamua. L’herència genètica provoca que a la
família hi sovintegin les parelles de dones bessones: la Bibiana i l’Aurelia, la Karmele i l’Alazne, carac-
teritzades per la màgia dels seus ulls de tons inversemblants. Identitats femenines que s’intercanvien i es
barregen com la mateixa coloració de les mirades.
La novel·la relata la història familiar des de la primera meitat del segle XX fins als anys de la transició
democràtica. Els fils de la narració es barregen amb la incidència d’ETA en la societat rural basca i la
consegüent onada repressiva per part de l’Estat espanyol. La venjança com a impuls primari de super-
vivència; el silenci com a únic instrument per a salvaguardar la convivència.