Poeta, traductor i crític. Doctor en Traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998) i professor emèrit de la Facultat de Traducció de la UAB, de la qual ha estat degà. Ha estat professor convidat a les universitats de Beijing (2011) i Chicago (2015). Parcerisas va ser president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i director de la Institució de les Lletres Catalanes, de la qual posteriorment fou elegit degà. La seua poesia ha estat traduïda a diverses llengües (anglès, castellà, francès, italià, hongarès, portuguès, romanès...).
Ha publicat poesia, assaig i prop d’un centenar de traduccions de l’anglès, francès i italià.
Ha estat guardonat amb els premis Carles Riba (1966), Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2015) i Jaume Fuster de l’AELC (2018). Ha participat en diversos llibres d’artista amb el pintor E. Arranz-Bravo i, fruit de la relació entre tots dos, la fundació Arranz-Bravo va organitzar el 2020 l’exposició Arranz-Bravo/Francesc Parcerisas.
Poeta i traductor catalanoalemany. Ha escrit els poemaris Gelegentlich Krähen [Cornelles ocasionals] (2004), Anaptyxis (2013), Das fünfte Nichts [El cinquè no-res] (2021) i Lebensmittellyrik [Poesia alimentària] (2022) en llengua alemanya. Quant al camp de la traducció, ha publicat, en edicions bilingües, sengles reculls de poesia de Joan Maragall, Màrius Torres i Pere Gimferrer, una antologia amb textos d’Enric Casasses, Eduard Escoffet, Arnau Pons i Víctor Sunyol així com tries de poemes de Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Feliu Formosa en revistes literàries. Ha estat guardonat amb el Premi Ramon Llull de Traducció Literària (2023). És doctor en filologia germànica per la Universitat de Múnic i, des del 1988, professor associat de l’Institut de Literatura Comparada de la mateixa institució. Enllà del món de la poesia, treballa en un estudi de comunicació i disseny gràfic de Múnic. Res de nou al no-res és el seu primer recull de poesia en català.
