Als vint-i-tres anys, l’autor, un jove periodista que s’ha vist deslliurat de fer el servei militar, decideix fer una estada d’un any a París per veure cinema. Aquell curs 1983-84 passat a la Cinémathèque i als cinemes de la ciutat serà essencial per a la seva formació i educació sentimental.

Aviat va entendre que només li calia “estar despert davant el que oferiria una ciutat que no trigaria a aparèixer com un laberint inesgotable. Gràcies a les meves pors i indecisions, vaig viure uns quants mesos atrapat dins múltiples ficcions, vaig sentir-me perdut en els mons imaginaris de moltes pel·lícules i novel·les. En lloc de tenir ganes de menjar-me París, vaig tenir ganes de veure-ho tot per poder-ho explicar algun dia. No vaig triomfar però vaig aprendre.”