Per qui em prenc ( " Pour qui je me prends " )  és un récit autobiogràfic en què l'autora explica què la va empènyer a canviar de nom, de vida i de llengua materna. 

De passar de viure en el marc d'una família de classe obrera d'una provinciana ciutat angloparlant de l'estat d'Ontario a viure amb total llibertat a la ciutat de Quebec, la capital de la província francòfona del mateix nom, Lori Saint-Martin (Kitchener, Canadà, 1959 - París, 2022) escriu a Per qui em prenc que va prendre aquesta decisió perquè «la meva mare no em pogués llegir» i perquè a la ciutat de Kitchener s'ofegava, no podia respirar. 

La llengua i la cultura franceses (i París, com a far predominant) seduïen d'una manera tan exagerada aquella adolescent que vivia un permanent conflicte generacional amb la mare, que li semblà que l'única manera de salvar-se era fugir, canviar de tot, canviar-ho tot.

Convertida en una destacada professora universitària, traductora en tres llengües, guanyadora diverses vegades de premis i honors literaris, instal·lada amb el marit i dos fills al cor de Montreal, semblaria que totes li van pondre, a Lori Saint-Martin, que no parava de viatjar. 

L'èxit social —potser també el personal— la perseguien, i la seva literatura té un lloc ben destacat en la bibliografia del Quebec.