D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó arreu d’aquest recull es creuen uns textos densos de constatacions i de preguntes, en vers i en prosa, entre els quals es creen estranys diàlegs — que, de vegades, els oposen, de vegades els reconcilien, de vegades els permeten continuar d’una altra manera les qüestions, la cerca.
L’escriptura és la d’una poeta en constant estat de vertigen que tria aquest vertigen en el poema, en la llengua, la seva llengua interpel·lada de manera diversa d’un text a un altre per tal d’arribar a entreveure una mica la realitat dolça, «una idea fresca», per exemple, i a entendre-la «arrelar-se en els passadissos del(s) seu(s) os(sos)». En els passadissos de la humanitat.
Entrada lliure
