París, després dels atemptats. Tot es capgira quan al restaurant la troba absent. Un tret, amb «so de
cosa que cau morta», travessa la porta del lavabo on es refugia. Una
cursa boja i molt llunyana finalitza dins seu. D’aquella ferida sobtada,
en brollen mil records de quotidianitat, d’amors i d'innocència, i els
seus estats d'ànim es barregen amb els de la ciutat espantada. Les
paraules s’escapen pel trau, com un riu desbordat, en un monòleg
interior en què la línia temporal es desdibuixa i el discurs narratiu ja
no obeeix la lògica de la raó. El cabal d’imatges i d’esdeveniments
avança arrauxat fins a palpar la bala. Una bala que, d’alguna manera, et
fa morir i, alhora, t’allibera de la mort.
Entrada lliure, totes les condicions sanitàries son respectades per la salut de tots, reserva plaça a info@jaimes.cat