La fascinació per les paraules, que venien d’un món que ella no coneixia però que li anaven dirigides i marcaven unes vetllades familiars embolcallades amb un halo de nostàlgia, va desvetllar en Mireille Gansel la necessitat de saber què hi havia exactament darrere de cada paraula precisa. En un món marcat per l’obligada diàspora familiar i la barreja d’idiomes producte d’una persecució ignominiosa, la poeta busca la seva llengua interior fent de la traducció una manera de viure, un camí de coneixement, de descobriment i de vida.