La Lola té quaranta-dos anys i una casa que en té cent cinquanta, que va
heretar quan va morir la seva àvia Dolors. La va fer construir el seu
rebesavi i hi ha viscut diverses generacions de la família. Però la Lola
no té clar que la vulgui, aquesta casa. Perquè , si bé és cert que hi
va passar la infantesa i la joventut, sempre a redós de la seva àvia i
les seves històries, aquesta casa també és la casa d’un amor que ho va
omplir tot: el dels seus avis. I ara, ella, amb una filla adolescent i
un marit que l’enganya, això de l’amor que ho omple tot li pesa més que
no pas la il·lusiona.