El que en Frederic Andreu en pensa : Sempre m'agrada posar-li cara als personatges literaris. Em facilita
i em fa gaudir millor la lectura. Per això m'agrada l'estrafolari
detectiu de l'Eduardo Mendoza (El caso de la modelo extraviada) veient en
José Sacristan, La Petra Delicado (Ana Belén) i Garzón (Santiago Segura)
en: Crimenes que nunca olvidaré de
A.Gimenez-Bartlett.
És obligat, doncs, fer una referencia a Millenium IV - El que no et
mata et fa més fort, i considero que per "justicia poètica" haig de fer
un pro i un contra.
PRO- Es obligat llegir l'ultima idea de l'Stig Larsson que en les
seves mans era molt brillant i hauria estat sens dubte equivalent a
Millenium III en la seva complexitat.
CONTRA- Penso que la mort de l'autor i la cobdícia sense límits
del seu pare escombrant a la parella de l'Stig ha tingut un merescut
càstig. Considero que en una relació no fan falta papers perquè ho sigui
de veritat i el que ha fet el "senyor Larsson" pot ser legal però
no és gens lícit. Per tant m'alegro infinitament que la novel·la
hagi acabat de manera tan fustrant i tan lluny de les expectatives de
l'autor.
La citació :"Aquesta historia
s'inicia amb un somni, gens extraodinari, d''altra banda. És el somni
d'una mà que colpeja rítmicament i sense interrupció un matalàs en
aquella habitació de Lundagatan.
Tot i així, el somni fa que la
Lisbeth Salander s'aixequi del llit quan comença a despuntar el dia. I
que a continuació s'assegui davant de l'ordinador i comenci la cacera."
Comprar el llibre : 22.50€