René Char

18/01/2016
  • Apropar-se a René Char és com mirar els estels des del cim d'una muntanya, posant-se de puntetes: fa rodar el cap, suggereix l'inabastable i, alhora, posa l'univers al nostre palmell. La seva immensa poesia, falsament dispersa, va construint, peça a peça, un món on es fan costat la passió, la violència, la reflexió i la serenor, totes justificades, totes aplegades al voltant del concepte poètic com a principal afany, com a raó de ser i de viure. Cada poema, una pinzellada que sembla aïllada mentre va conformant un paisatge humà. No és sorprenent que la seva relació amb els pintors coetanis, els seus "aliats substancials", fos tan pregona, ni que els seus treballs en col·laboració donessin uns resultats tan impressionants: Picasso, Miró, Braque, Nicolas de Staël, Giacometti... o que dialogués de forma atemporal amb Georges de la Tour i Van Gogh. Home d'acció, home de paraula i de paraules, la seva veu amb l'accent del sud sonarà quan llegirem els seus poemes.

    Us adjuntem, en català i francès, els textos que hem fet servir per la lectura.

Vols ser el primer en deixar la teva opinió?

Cercar entrades

Últimes entrades

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto